dc.description.abstract
El paisatge industrial configura actualment un fenomen d'extraordinària complexitat i diversitat l'estudi del qual ha estat abordat tardanament per l'activitat científica en general. Aquest article té com a objectiu aprofundir en el coneixement d’aquests paisatges i avançar en el disseny d’una sèrie de directrius que serveixin de base metodològica per al seu estudi, posada en valor i intervenció des de la seva consideració patrimonial i cultural. El mètode emprat es basa en el coneixement previ d’aquests paisatges i de les tendències metodològiques més rellevants aplicades a l’estudi del paisatge des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat en un àmbit de reflexió internacional i de caràcter interdisciplinari. Posteriorment, es procedeix a analitzar en quina mesura el conjunt d'enfocaments metodològics estudiats prèviament permeten donar resposta a les necessitats específiques dels paisatges generats per la decadència industrial. D'aquest estudi es conclou que actualment ens trobem amb una situació a nivell conceptual i metodològic insuficient per abordar en profunditat l'estudi i la intervenció d'aquests paisatges. Això confirma la necessitat d'avançar en l'aportació de millores i innovacions que condueixin al disseny d'una metodologia pròpia per a aquests paisatges que contempli, entre d'altres, qüestions com l'especificitat i la identitat pròpia, la complexitat, la diversitat d'escales de les quals participen, el seu caràcter dinàmic i altament antropitzat, etc. a través d'un mètode que abordi des del seu estudi fins a la gestió, integrant un enfocament interdisciplinari i incorporant l'ús d'eines digitals.
